Cada veu és una peça d'un puzzle sempre incomplet, una visió filtrada d'una realitat que a la fi no existeix, doncs hi ha tantes realitats diferents com ulls que la observen i d'aquí el títol de la novel·la.
Cada amic o familiar entrevistat ceu conèixer millor que ningú a Pumuky i creu saber què pot haver passat. El lector té el privilegi de presenciar aquest ventall de versions. Però al final, qui és capaç de dilucidar si es tracta d'un suïcidi o d'un assassinat? I que seria el culpable, en aquest últim cas?.
Diu l'autora que ha escrit una falsa novel·la negra. I és que , en definitiva, el que tenim entre mans és "més del mateix" del segell Lucía Etxevarria: hi ha erotisme i frivolitat, hi ha reflexió literària i filosòfica, hi ha drogues i alcohol, amb una joventut i uns que no són tan joves passats de volta... sense oblidar la impecable sintaxi d'un estil propi.
No podem acabar sense esmentar ( i això sí és sorprenent) l'original campanya de marketing que ha precedit la publicació de la novel·la. Fa un any va aparèixer el perfil de Pumuky al Facebbok, com si existís realment, i va aconseguir 3000 amics. L'anunci de la seva mort va trasbalsar més d'un incaut. Fins i tot es va presentar un single del grup, "Coge palomitas", amb video clip i tot (la mateixa Lucía fent de figurant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada